La realitat del país i de la gent que hi vivim és molt diferent a la que ens volen vendre des del govern. La situació ha començat a millorar poc a poc, però a quin preu ens està sortint? Ens han pujat els impostos, retallat els serveis, paguem més cares les necessitats energètiques bàsiques i ens han abaixat els sous –de la gent que encara disposa de feina-. Tot això es tradueix, evidentment, en una pèrdua de poder adquisitiu que implica que el diner no es mogui i per tant, no es generi riquesa. ![]() També es molt probable que aquest 2014 es redueixi l’atur a Espanya. Entre la gent que se’n va i que tenim la ma d’obra molt més barata que altres països veïns, les empreses internacionals els hi interessarà produïr a baix cost i d’aquesta manera augmentaran els seus beneficis, cosa que agreuja encara mes la diferència que hi ha entre classes, cada dia mes allunyades unes de les altres, econòmicament parlant. Aquest punt de inflexió pot ser que ens porti a falses expectatives de cara a una sortida pròxima d’aquesta llarga i dura crisis. Segons la meva opinió crec que hem tocat fons i que ja comencem a remuntar, però que aquesta pujada serà llarga i molt laboriosa, i especialment en el nostre sector, al que després del llarg període de bonança, on ningú de nosaltres ens plantejàvem una caiguda així de precipitada el principi i ni molt menys tant duradora en el temps, ens ha de fer reflexionar molt sobre on estàvem i on ens trobem en aquest moment. Els arquitectes teníem més encàrrecs dels que podíem fer, a vegades només es seleccionaven els grans projectes, menyspreant petits treballs perquè no eren rellevants i molt menys rentables. Ara, la crua realitat és que qualsevol treball és important i que per aconseguir-lo estem rebaixant honoraris per sota inclús dels mínims acceptables i comprensibles, assumint moltes vegades costos que ens treuen tot el benefici, però d’això ja en parlarem en un altre post. La sortida d’aquesta llarga crisis passa per nosaltres mateixos, en un canvi d’actitud i sobretot intentar allunyar al màxim els pensaments negatius. Una actitud positiva davant de les adversitats fa que aquestes es superin abans i millor. Associar-nos amb el pessimisme que tenim instal•lat a la nostra societat, no ens portarà res de bo, i molt menys anímicament. Tampoc es tracta de riure dels problemes, sinó de ser realistes i donar-los la importància que tenen, que no ens angoixin ni ens dominin perquè així difícilment els aconseguirem resoldre. Sempre hi ha una sortida i la majoria de vegades és més fàcil del que ens entossudim a voler veure donant una i mil voltes a un mateix tema. Va sent hora de canviar la situació, però no esperem que ho facin els demés per nosaltres. Siguem egoistes i comencem aquest canvi d’actitud pel nostre propi benestar emocional, i això ens portarà poc a poc a la resta.
Josep Mª Planas i Cuevas
-arquitecte-
| REFLEXIONS Ser arquitecte Crisis: Punt de inflexió? Valorem la nostra feina La importància de l'aigua Arquitectura i seguretat La figura del mediador CONSELLS Estalviem en agua Protegeix casa teva Aprofitant l'aigua Estalviant energia PETITS ESPAIS Idees generals Altell per a trastos |
CRISIS: PUNT DE INFLEXIÓ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada