PROTEGEIX CASA TEVA

El tema de la seguretat a la nostra llar és un aspecte que ens preocupa i a la vegada ens ocupa cada dia més. No hi ha mètodes infalibles per evitar els robatoris en quasi cap casa, però aquestes ja estan dissenyades des d’un punt de vista casi obsessiu com vaig explicar al post Arquitectura i seguretat. Un increment de la seguretat, i per tant de la nostra tranquil·litat es por aconseguir amb petites coses o detalls. Es possible aconseguir una llar protegida contra els lladres mitjançant la combinació de mesures dissuasòries, elements mecànics de seguretat i sistemes electrònics. Això si, cada casa és diferent i, per això, les mesures de seguretat han d’estar pensades per a les característiques pròpies de cada casa. Precaució i sentit comú, la millor protecció: Al sortir de casa convé no oblidar portes ni finestres obertes i girar la clau totalment perquè el pany faci la seva funció. Mai “amaguis” la clau a l’exterior (sota l’estora, un test,...), és millor deixar una copia a alguna persona de confiança. No obris la porta a desconeguts. Desconfia dels serveis tècnics que es presentin sense avisar i, abans d’obrir la porta, fer servir sempre “filtres” com el porter automàtic, l’espiell o la cadena de seguretat. Si tens previst marxar durant una temporada, assegura’t de deixar tots els accessos ben tancats. Sigues discret en comentar la teva absència, i demana als teus que també ho siguin: evita donar detalls a les xarxes socials o fer comentaris amb gent que coneixes poc. No obstant, és una bon idea comunicar als veïns més propers que no estarem a casa, per que sospitin si veuen algun moviment estrany. Pren mesures per dona la impressió de que la casa està ocupada (per exemple, demana a algú de confiança que buidi la bústia perquè no s’acumuli la correspondència o, millor encara, instal·la un programador electrònic per activar a determinades hores algunes llums, la televisió,... i que sembli que hi ha algú). Protegeix els accessos: Com a primera mesura, posa’t al lloc del possible lladre, recorre la casa per detectar els punts dèbils, sobre tot els accessos, i intenta reforçar-los per impedir o retardar l’entrada dels intrusos. Posar les coses difícils ajuda. Podem entorpir l’accés a l’habitatge si col·loquem uns elements de seguretat en aquests elements (portes blindades, reixes a les finestres,...) i un bon sistema d’alarma. Els elements mecànics ens ajudaran a dificultar l’entrada de possibles intrusos, mentre que l’alarma avisarà si aquesta es produeix. Reforça casa teva: Reforça les portes i les finestres, tant en la fulla com en el marc. Hi ha portes de totes menes, des de fusta massissa fins a les blindades i cuirassades al seu interior amb una o dues planxes d’acer. Col·loca també un bon pany que compti amb diversos punts d’ancoratge i cilindre de seguretat amb escut antitrepant. Si el seu pany només té un punt d’ancoratge, es recomanable l’existència d’un segon pany addicional. Algunes portes estan dotades amb altres elements de seguretat com el tancador, una peça metàl·lica col·locada al cèrcol per on encaixen els pestells de seguretat quan es gira la clau. Els lladres també poden optar per accedir a la casa trencant els vidres i els marcs de les finestres. Existeixen diferents sistemes de bloqueig amb pany en funció del tipus de finestra. Existeixen també disponibles per a persianes. Els vidres més resistents solen ser molt cars. Com a solució intermèdia, es pot instal·lar un vidre amb doble capa o amb una pel·lícula protectora. Les reixes i barrots ofereixen molt bona protecció, però suposen un obstacle en cas d’emergències. Les alarmes: El nombre de llars que compten amb sistema de seguretat electrònica creix poc a poc. És important col·locar els elements del sistema d’alarma de la manera més apropiada, segons la distribució de les habitacions i les costums dels ocupants de la casa. Els teclats per activar i desactivar el sistema es col·loquen a la zona d’accés i solen funcionar amb un retard suficient per a que l’usuari tingui temps de desactivar el sistema. És recomanable tenir un codi de coacció, perquè en cas que es vegi obligat a desactivar el sistema, l’empresa de seguretat podrà actuar sense que els intrusos se n’adonin. La central de control és la que rep i processa les senyals, i posa en marxa l’avís d’alarma. Es solen col·locar en llocs discrets, prop d’una connexió elèctrica i telefònica. Els detectors han d’estar ben situats per cobrir correctament totes les zones del immoble. Aquests equips elèctrics capten les anomalies de moviment, ruptura de vidres o inclús alguns porten càmera incorporada. En habitatges grans o amb varies plantes es important realitzar una “zonificació”, és a dir, determinar diferents zones que poden ser activades de manera independent, per exemple, per mantenir activat els sensors de nit només en algunes àrees. El manteniment del sistema d’alarma és tan important con el seu correcte disseny. Requereix al menys d’una revisió anual. Les central de control d’alarma tenen un sistema bidireccional, és a dir, que emeten senyals a l’empresa que gestiona la seguretat, però a més, un operari pot realitzar comprovacions de la casa des de la mateixa empresa per verificar el seu correcte funcionament. A més, existeixen sistemes amb els què el propi usuari pot controlar la central a través del mòbil. Si tria un d’aquests sistemes, verifiqui que compleixi amb la normativa de qualitat EN50131. Josep Mª Planas i Cuevas -arquitecte-

REFLEXIONS Ser arquitecte Crisis: Punt de inflexió? Valorem la nostra feina La importància de l'aigua Arquitectura i seguretat La figura del mediador CONSELLS Estalviem en agua  Protegeix casa teva Aprofitant l'aigua  Estalviant energia PETITS ESPAIS Idees generals Altell per a trastos