Crec sincerament que tenim una de les professions més maques del món. Tenim a les nostres mans el proporcionar el benestar de la gent, modificar per millorar l’entorn, el poder de crear des del buit, el fer realitat les nostres idees. El nostre camp d’actuació no té límits, simplement el que nosaltres ens vulguem imposar. Podem des de retocar una façana a crear una ciutat sencera, des de projectar mobles a dissenyar plats a l’alta cuina, inventar moda o crear logos corporatius,... Crec que hem de sentir-nos uns privilegiats, encara que a l’actualitat probablement som una de les professions més castigades de la crisis. Això també ens ha de servir per no vanagloriar-nos tant, no creure’ns el melic del món, perquè per estar on estàvem abans, necessitàvem de gent que creies en nosaltres per donar-nos la oportunitat de fer la nostra feina i ser capaços de transformar les seves necessitats en espais i volums per poder viure, treballar o simplement gaudir d’ells. Donar forma a l’entorn, obrir els espais a les millors orientacions i vistes, jugar amb la llum natural del sol, buscar la solució més apropiada als problemes més complexes que se’ns van presentant a mesura que anem avançant en el projecte,... ![]() Enrere queden les hores davant d’un paper en blanc, donant voltes i més voltes per arribar a una idea brillant que ens resolgui tots els problemes plantejats d’un sol cop, aquella inspiració que quan arriba és difícil de poder explicar el que se sent a la gent. És una realització més, un benestar de fer les coses ben fetes, una petita fita assolida que poca gent sabrà veure, però que difícilment oblidarem cada cop que veiem el nostre projecte finalitzat. Tant si fem coses més rellevants, de repercussió internacional, grans equipaments,...o simplement edificis que rara vegada s’anomenaran enlloc, un petit habitatge unifamiliar o fins i tot més simple encara, tenim la gran sort de deixar la nostra empremta en aquesta societat i per això ja ens fa ser privilegiats.
Josep Mª Planas i Cuevas
-arquitecte-
| REFLEXIONS Ser arquitecte Crisis: Punt de inflexió? Valorem la nostra feina La importància de l'aigua Arquitectura i seguretat La figura del mediador CONSELLS Estalviem en agua Protegeix casa teva Aprofitant l'aigua Estalviant energia PETITS ESPAIS Idees generals Altell per a trastos |
SER ARQUITECTE
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Es verdad que ser arquitecto suena a gran profesión. una mezcla entre ciencia y arte. y la capacidad de imprimir algo personal en lo que haces por ser una profesión creativa.
Es verdad que la crisis nos hace más humildes a todos. eso está bien. poder mirar cualquier proyecto, grande o pequeño, dándoles un gran valor. eso nos hace mejores profesionales.
Publica un comentari a l'entrada